Què opino sobre això? I vosaltres? Deixeu-ho als comentaris!
Ens llegim!
Calíope
Diuen que tot està inventat, ho
sembla, i a vegades, ens ho arribem a creure, però... És així realment? Jo crec
que no, que encara que costi, hi ha molt per imaginar, molt per crear, i que té
un encant afegit. Alhora és més difícil, un repte que ens han deixat els avantpassats
escriptors o conta-contes anònims de la història de la humanitat: creuar els
límits, sobrepassar els tòpics, començar de zero, sense bases ni referències,
com si mai ningú hagués fet cap història. És llavors, i només llavors, quan has
fet de pensaments paraules diferents i mai pronunciades, paraules plasmades al
paper que portaran a nous mons dissenyats als caps dels més aventurers, que
crees una nova obra literària. És clar que aquest laboriós treball només el
durà aquell intrèpid que no dóna tot per fet, que creu i assegura que no tot
està escrit, que s’aixeca de la butaca i agafa quadern i llapis, surt al jardí
i pensa, pensa i pensa fins lliscar una fina capa de carbó sobre el paper.
Es pot arribar molt més enllà,
tant que no crec que s’acabin mai les històries, que la capacitat d’imaginar és
tan infinita com l’univers mateix, no té un començament ni un final, sempre
n’hem format part, i ell alhora forma part de nosaltres, de cada persona. Per
això suposo que es diu que cadascú és un univers, que transformaria dient que
cadascú és la seva pròpia història, sense limitacions, sense marges, semblant a les
altres però única en la seva essència.
I si algun dia ens quedem sense
noves propostes per llegir o escriure, llavors el que les diferenciarà serà la
manera com estaran escrites, la prosa, les pauses, les descripcions, els
diàlegs... Allò si que serà difícil de
fer. El nivell cada vegada és més difícil de superar, però val la pena
intentar-ho. Jo estic disposada a acceptar el desafiament, i tu?
