divendres, 17 de juny de 2016

Noves històries

Hola de nou! I bon estiu a tots! Ja torno a ser aquí, aquesta vegada amb una reflexió sobre la nostra època actual, també anomenada "moment en que ja està tot inventat" segons molta gent. Em centraré en la literatura encara que aquest tema dóna per a molt més, potser fins i tot tornaré a escriure més endavant sobre aquest tema. Qui sap. I és que afecta bastant a aquells que estimem escriure donant a les paraules un significat diferent quan les unim.

Què opino sobre això? I vosaltres? Deixeu-ho als comentaris!

Ens llegim!

Calíope



Diuen que tot està inventat, ho sembla, i a vegades, ens ho arribem a creure, però... És així realment? Jo crec que no, que encara que costi, hi ha molt per imaginar, molt per crear, i que té un encant afegit. Alhora és més difícil, un repte que ens han deixat els avantpassats escriptors o conta-contes anònims de la història de la humanitat: creuar els límits, sobrepassar els tòpics, començar de zero, sense bases ni referències, com si mai ningú hagués fet cap història. És llavors, i només llavors, quan has fet de pensaments paraules diferents i mai pronunciades, paraules plasmades al paper que portaran a nous mons dissenyats als caps dels més aventurers, que crees una nova obra literària. És clar que aquest laboriós treball només el durà aquell intrèpid que no dóna tot per fet, que creu i assegura que no tot està escrit, que s’aixeca de la butaca i agafa quadern i llapis, surt al jardí i pensa, pensa i pensa fins lliscar una fina capa de carbó sobre el paper.

Es pot arribar molt més enllà, tant que no crec que s’acabin mai les històries, que la capacitat d’imaginar és tan infinita com l’univers mateix, no té un començament ni un final, sempre n’hem format part, i ell alhora forma part de nosaltres, de cada persona. Per això suposo que es diu que cadascú és un univers, que transformaria dient que cadascú és la seva pròpia història, sense limitacions, sense marges, semblant a les altres però única en la seva essència.

I si algun dia ens quedem sense noves propostes per llegir o escriure, llavors el que les diferenciarà serà la manera com estaran escrites, la prosa, les pauses, les descripcions, els diàlegs...  Allò si que serà difícil de fer. El nivell cada vegada és més difícil de superar, però val la pena intentar-ho. Jo estic disposada a acceptar el desafiament, i tu?







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada