diumenge, 11 de setembre del 2022

Ruler of Books Tag (Book-tag de La governant de llibres) - 2017

 Hola papallones de paper!

I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les paraules!

Avui em fico al món dels BookTags (qüestionaris de llibres), molt famosos ja al món dels Booktubers i Bookbloggers. I sense més preàmbuls, comencem!

La governant de llibres (Ruler of Books Tag)

Per aquesta book-tag, m’haureu de perdonar, jo faré les preguntes i la reina Dàlia, que ens ha visitat avui, ens les respondrà. La reina Dàlia acaba de pujar al tron del Regne Blanc (o Central) i, encara que és en guerra amb els de les Quatre cardinals, ha pogut trobar un lloc entre tant aldarull per fer-nos aquest gran honor d’entrevistar-la.


1r- Quin llibre obligaria a llegir a tothom?

És probable que aquesta resposta variï amb el temps, perquè de ben segur trobaré llibres més imprescindibles que aquest però crec que és necessari mencionar-lo ja que és molt diferent a tot el que he llegit i té un missatge molt fort que ens fa plantejar fins on pot arribar la nostra avarícia i orgull. Es tracta de...



És un dels meus llibres preferits pels seus girs argumentals, l’ambientació fantàstica amb pinzellades subtils dels contes clàssics i molt bons personatges que se m’han quedat gravats, encara que també senti odi cap a uns altres... És una història agredolça molt mereixedora d’aquest requisit.
Bé, no us hi obligo (acabo de pujar al tron, m’heu de disculpar, encara no tinc l’hàbit de manar), però us el RECOMANO molt!


2n- Quin tipus de llibres aboliria?

Responc en general: si l’objectiu és vendre i no pensen en el què hi ha dins les pàgines, en la història i el contingut educatiu/que pot servir de referent,  més val que no publiquin el llibre. És a dir, tots aquells que siguin merament comercials, plens d’errades, sense cap revisió, o que vessin masclismes/qualsevol discriminació no es podran publicar al meu regne. Hauran de ser totalment humils, si volen una editorial que els publiqui, aquests "escriptors"!


3r-A quin autor contractaria perquè escrivís un llibre per a vostè?

L’autora que més m’ha sorprès en els girs de trama i que envolta els seus personatges de paisatges fantàstics, Laura Gallego. Per ara, a part de Finis Mundi, no m’ha decepcionat (és pel final i el protagonista).


M’agradaria que m’escrivís un llibre ambientat en un món ple de màgia i secrets, on hi haguessin personatges rodons i ben construïts: enigmàtics, divertits... Un repartiment variat. A més, m’agradaria aparèixer en la història, encara que tingués un paper secundari, em faria molta il·lusió. En resum, una història original, ben conduïda i amb molta força.


4t- Quin llibre baixaria al soterrani per fer espai per nous llibres?

Els llibres de Geronimo Stilton i companyia perquè en el seu moment no em van dir res i m’eren previsibles. Prefereixo apartar-los de la prestatgeria per col·locar-hi d’altres en lloc seu. Potser, fins i tot els intercanviaré, no em fan cap falta.

També hi baixaria La mosca perquè em va treure de les caselles i no el vaig gaudir gens.



5è- A quin il·lustrador de llibres li encarregaria que li fes un mural?

La portada del llibre El mar em va encantar des del primer moment en què la vaig veure, tant com la seva edició. M’encantaria que les parets del meu palau fossin pintades per Iratxe López.



Encara que també vaig adorar els dibuixos de Beatriz Tormo a La vida secreta de Rebecca Paradise



6è- Quina cara de personatge de llibre posaria a la moneda del seu regne, si no hi fos la seva?

És clar, coses de la política i el deure a la nació... Però tinc clar que, si pogués decidir, manaria forjar la cara del Petit Príncep en totes les monedes perquè és un crit a la imaginació, a no ser tan adults a vegades, ser una mica més part de la natura i fixar-nos en el que ens envolta, saber veure les coses des d’un altre punt de vista, estimar més enllà de prejudicis i ajudar a qui ho necessiti i no es trobi en condicions de fer quelcom per ell mateix... (Es queda sense alè.)



7è- A quin llibre li donaria el premi del Rei dels llibres 2016?

Tinc tres propostes, i no em puc decidir per una (riu).Un d’ells és El Petit Príncep, per la seva aparent senzillesa que amaga mil lliçons i allibera tendresa per totes bandes. És realment impressionant com et sorprèn i et desarma en cada paratge.


El segon és El diari d’Anne Frank, ple de veritat, força i molta saviesa per part d’una noia que es va veure tancada i privada de tot pel simple fet de la seva religió. Em van marcar molt les seves reflexions, a les que jo, amb la seva edat, no havia arribat a passar al paper de forma tan madura, i em va copsar molt tot el que viu i passa al seu voltant.



Per últim, Sueños de piedra pels seus personatges súper ben realitzats, la gran imaginació de les autores, totes i cadascuna de les escenes d’amor, la ploma brillant i la genialitat del món. Encara que la trama en algunes parts se’m feia lenta (quan els personatges es lamentaven, bàsicament, o exposaven els seus dubtes en un llarg i infinit monòleg interior), els personatges són imperdibles.




Això ha estat tot. Agraïm la presència a la reina Dàlia, per la seva paciència i les seves grans aportacions a la Zona bibliòfila.



Petons de nèctar de la vostra

Cal·líope

TBR list (Llistat de llibres per llegir) - 2017

Hola, papallones de paper! 

I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les Paraules!


Avui republico una entrada de fa ja molt temps de la Zona Bibliòfila, actualitzant l'estat dels llibres: els vaig llegir o no? Per què?

A veure si ens veiem aviat!


Petons de nèctar de la vostra


Cal·líope


12 de març de 2017

Avui us parlaré de la meva TBR (To Be Read), dels llibres que vull llegir i per què. Si els heu llegit i voleu donar la vostra opinió, endavant! Potser m'equivoco i algun no val la pena! O potser em falta algun de boníssim! I si voleu compartir la vostra llista, feu-ho sense dubtar!




Harry Potter and The Chamber of Secrets - J.K.Rowling
 No, no m'he llegit la saga de Harry Potter. Però una cosa bona és que no m'he vist les pel·lícules! No  he ficat la pota del tot, jejeje... L'any passat em vaig llegir el primer i vaig veure la primera pel·lícula.  Em va agradar i tinc moltes ganes de continuar a Hogwarts!
***

LLEGIT! 👌 He arribat fins al tercer llibre de la saga i, de moment, aquí em quedo, ja he tastat el món de Hogwarts.





 Alice’s adventures in Wonderland - Lewis Carroll
He vist la pel·lícula de Disney i la de Tim Burton però encara no l'he llegit, aquest clàssic. Hi ha crítiques de tota mena però, encara que no tingui un fil conductor, em moro de ganes de descobrir les meravelles i els bojos de la història!
***

LLEGIT! 👌 Va ser una lectura curiosa, la bogeria no és només a la pantalla... També m'he llegit la segona part: Through the Looking-Glass, que és una continuació bastant en la línia, però em quedo amb la primera part per la nostàlgia i major tendresa que respiren els personatges.





La ladrona de libros-Marcus Zusak
Vaig veure la pel·lícula i, encara que sàpiga com acaba (només us dic, pels que no l'heu vista, que alguna llàgrima caurà segur), vull endinsar-me en aquesta història ambientada a l'Alemanya anterior a la Segona Guerra Mundial, quan cercaven jueus per portar-los a treballar en camps de concentració. És dur, però crec que s'ha de conèixer per no caure en els mateixos errors del passat. A més, està narrat des del punt de vista de la Mort! 
***

LLEGIT! 👌 




Globe - Alba Quintas
No hi ha gaires ressenyes d'aquest llibre però que se centri en el teatre i tingui una premissa tan bona i innovadora em guanya com a lectora. Espero poder fer-me amb ell aviat. 
***

NO LLEGIT... Suposo que la desconeixença em va fer inclinar-me per altres títols més coneguts i recomanats.



Las puertas del infinito - José Antonio Cotrina y Víctor Conde
La trama em sembla interessant i he sentit parlar molt bé de l'escriptor de fantasia José Antonio Cotrina. El tema d'anar a nous móns a través de portes mai franquejades m'encurioseix. Això sí, intueixo que serà una mica rocambolesc després de llegir les crítiques. Fent clic aquí, podreu llegir els primers capítols, si us interessa. 

NO LLEGIT...  Crec que al meu comentari ja deixo pistes dels dubtes que hi tenia.




Alianzas - Iria G. Parente y Selene M. Pascual
Em vaig llegir Sueños de piedra i em va agradar força. Aquest té un toc similar, encara que va ser escrit abans, però és més fantàstic (crec, ja que surten fades i follets) i només per això tinc moltes ganes de llegir-lo. A més, els personatges que creen són brutals. 
Forma part d'una trilogia i pròximament sortirà la segona part: Encuentros (sense portada, per ara). El blog de les autores és aquest, per si voleu tafanejar:
***

LLEGIT! 👌 Es notà que era anterior a Sueños de piedra, pel que es veu una millora en la construcció dels personatges i les escenes, però, tot i així, va ser una lectura addictiva i força original.




La reina del Tearling - Erika Johansen
Sembla una història medieval, èpica i plena d'aventures. Forma part d'una trilogia i l'ha recomanat Emma Watson per la protagonista i la trama. 
***

NO LLEGIT...  


Això ha estat un Top 7 però encara em queden molts per anomenar. Un altre dia, us en comentaré més. Ens llegim!

Cal·líope

dissabte, 15 de setembre del 2018

En la pell bruna d'un estafador (3a part)

Hola papallones de paper!
I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les Paraules!

Avui toca l'última part de l'aventurer relat que us he donat en porcions de nèctar. Espero que gaudiu del seu final. 
Recordeu: ben aviat, hi haurà una sorpresa en la qual tots podreu batre les ales, esteu preparats? Agafeu aire, que comença el compte enrere!

Petons de nèctar!


Calíope



Finalment, ens aturem i exhalo un crit sord quan el reconec.
-Eudald!-li xiuxiuejo, desviant la vista a la costa per si ens poguessin veure. Per si de cas, li indico que s’acotxi.-Què hi fas aquí? Com carai...?- no acabo la pregunta, és tot massa irreal.
-He tingut tanta sort, Beatriu, tanta. I t’he trobat tant a faltar, germaneta! Hi va haver un atac al port, s’emportaven la Morlana i jo... No em vaig poder estar, no podia deixar que se l’emportessin.-es va enrojolar en aquesta última frase.-Ei, per què vas tan xopa? I com has vingut?
-Primer explica’m com te les has enginyat per escapar-te d’aquests bàrbars. -la curiositat em superava i jo que suposava que era a Alger, com molts altres capturats.- Feia mesos que no sabia res de tu!

Es veu que aprofitant un descuit dels pirates, quan atracaven una ciutat propera, s’havia amagat en una cala. Li explico llavors el meu pla, la por i la tristesa que reflectien els ulls de la seva estimada Morlana, la fastigosa i deshonesta vida com a mariner...
-Algun dia, tota aquesta gent rebrà el que es mereix.- dic disgustada i furiosa, perquè l’embarcació ja no hi és i no podré salvar els petits captius i captives de les llardoses mans d’aquells homes.

Caminem per la vora d’un camí de pedra que contorneja la pineda i ens asseiem en unes roques davant la mar. Li agafo la mà i hi col·loco un sac de monedes d’or que havia agafat la nit anterior. Molt de mèrit i felicitacions, però la xavalla bé que se la quedava l’Assid, sense repartir ni un maravedís que obtenia dels rescats de precioses donzelles a les quals venia a preus escandalosos.
-Encara no em crec el que has fet per mi.-em diu, fent-me un petó a la galta.-Ha estat un disbarat i estic molt enfadat, podries haver mort!
-Tu també.-i encara que se m’escapa un somriure burleta procuro mantenir-me seriosa.
Acabo d’adonar-me’n que ja ha fosquejat. Fixo la mirada en un estel, que es torna fugaç i creua el cel pintant amb la cua un feix daurat, i en uns segons desapareix.

-Tornem a casa.- em diu, arraulint-se al meu costat perquè la brisa marina comença a refrescar.




divendres, 31 d’agost del 2018

En la pell bruna d'un estafador (2a part)

Hola papallones de paper!
I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les Paraules!

Avui publico la 2a i penúltima part del relat del qual us vaig fer un tast fa molts mesos... Com veieu, tinc les ales una mica acartronades... Però ben aviat hi haurà una sopresa, al blog, un pessic de nèctar diferent! Ben aviat, en un batec de paraules. Espero que us agradi!

Pètons de nèctar!


Calíope




Les llàgrimes li venien als ulls. No m’esperava aquest gest tan atrevit per part d’ell, posant en risc la seva pròpia vida, encara que no dubto de la força de l’amor. Tot allò era nou, m’ultrapassava, el poble àrab, un nou enemic del port de Tarragona.

Vaig rumiar el pla en aquell mateix moment, encara que només vaig enllestir tots els materials que necessitaria a la matinada. Ella insistia a venir amb mi, però li vaig assegurar que, encara que agraïa la seva ajuda, em semblava molt més lògic que es quedés a casa per si aconseguia tornar amb l’Eudald. Que
almenys un dels tres se salvés. Sobretot que no patís i resés cada nit per nosaltres, pels veïns i per ella mateixa.

Em vaig pintar el cos sencer amb pasta de fang i carbó, vaig practicar la veu per modular-la com la d’un home i em vaig posar draps i robes que ocultessin la meva condició de dona. “He d’estar preparada per al pròxim atac, podria ser en qualsevol moment”- em deia a mi mateixa, esperant que fos aviat perquè els
meus pares no podien saber-ne res i cada cop era més difícil amagar-ho. Els dies passaven lents i era molt trist veure com la mare plorava desconsoladament.

Finalment, va arribar una nau que va assolar tot als seus peus en la qual em vaig colar, fent-me passar per un amic d’en Djanko Hammet,un pirata musulmà molt conegut que infonia respecte allà on se’l citava. Em van acceptar amb la condició que els ensenyés si portava cap arma i tingués alguna habilitat. De petita, passava les tardes al taller del meu oncle esmolant tota classe d’objectes metàl·lics. A mesura que em vaig fer gran, em va ensenyar a esmolar ganivets i punyals, i a llençar-los fixant un objectiu amb l’ajuda d’una diana. Sempre va ser un apassionat pel circ i jo havia heretat aquesta qualitat, en la punteria ningú em guanyava. Allò els va semblar suficient i em van admetre.

Ens hem arrecerat en una badia de l’illa de Còrsega, ancorant-nos en una platja envoltada de pins on estarem fins a nou avís. Avui no hi ha botí d’interès, així que m’he retirat a un lloc tranquil. Escolto que el capità, el contramestre i altres membres de la flota discuteixen àvidament per la falta de riqueses de la zona i es plantegen un canvi de ruta. Surto a prendre aire, i em llenço a l’aigua, la fosca pintura es retira a cada immersió que faig i la sal m’escalda la pell i m’irrita els ulls. Els peus s’enfonsen a la sorra humida marcant les petjades darrere meu quan arribo a la riba. La llum del Sol intenta fer-se camí entre les copes dels pins i arriba en petites escletxes a il·luminar mitjanament el sòl que trepitjo. De sobte, unes mans m’agafen per les espatlles i m’arrosseguen entre els arbres. Intento alliberar-me de l’inesperat segrestador, però aquest em prem amb força els dos braços i dóna gambades tan grans que no aconsegueixo fixar-me en el seu rostre.





divendres, 9 de març del 2018

En la pell bruna d'un estafador

Hola papallones de paper!
I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les Paraules!

Després de mesos d'absència (no val la pena que m'enrotlli), torno amb un relat, mig-relat, perquè comença el Concurs Literari del Port de Tarragona! És l'edició V i, pels que no ho sàpiguen, un concurs de narrativa catalana. Podeu consultar les bases a la web i la data límit per entregar l'obra és el 31 de maig. Teniu temps! Animeu-vos!

I ara, sí que sí, el relat que vaig presentar fa un parell d'anys, que dividiré en dues parts perquè us quedeu amb la intriga (no, en realitat, és perquè és extens. Encara que també... ;D), com vaig fer amb un altre presentat al mateix concurs: A la vora del mar.

Petons de nèctar!


Calíope



Els homes d’Al-Tajann porten més de deu anys invadint pobles i extraient-ne tot el que poden: carn, llegums, fruita confitada, roba, joies, esclaus, dames i nens obligats a deixar la seva terra, per endinsar-se en el món tenebrós de la pirateria. Són els pitjors de tot el nord d’Àfrica. Se’ls pot considerar filibusters, homes pestilents o males bèsties de l’altre món. Les noies són tractades com objectes, estan per cuinar o alleujar els fums d’un pirata que ha tingut un mal dia. Els pocs nens que es troben són grumets que fan tasques domèstiques i l’únic que els diferencia dels esclaus és que potser ells podran ascendir a un càrrec de més honor en fer-se grans si fan tot el que se’ls demana.

El pitjor és que tot el que fan, tot, va a parar a ells, poca-vergonyes, i m’he de considerar en aquest “ells” perquè jo també formo part d’aquest grup de sanguinaris però desitjo que sigui per poc temps més. Vaig arribar aquí amb un fi en concret, intentaré fer justícia abans d’anar-me’n.

Avui ha estat un dia especialment mogut, els esclaus han hissat veles i ens hem dirigit clandestinament a un poble sense muralles ni torres de vigilància, Vila-seca. Ja a terra ferma, el capità ha baixat i s’ha apropat a les escales de transacció comercial, on un guàrdia l’estava esperant amb una carta. És lamentable veure com una persona és infidel amb la seva pròpia gent només perquè se li ha ofert una quantitat no gaire fiable de monedes. Ens ha fet un senyal i ja era massa tard, qualsevol que fos al carrer es veuria violentament atropellat per una massacre de bruts que venien a per qualsevol cosa que garantís la seva existència, que el fes digne de ser. Aquí és on s’equivocaven tots els meus companys, el secret no és tenir per ser, és aprendre a ser per tenir, a merèixer viure per després poder tenir una bona vida, una sort per als que no hagin estat víctimes d’invasions, els quals no poden escollir ni gaudir perquè se’ls és pispat en un obrir i tancar d’ulls tot al seu abast. Mentre m’ajustava les calces de vellut a la cintura, l’Abdul Moha-mmed, el pilot, ja es trobava davant del timó, llest per a una nova ruta marítima. Em vaig asseure sobre una pila de sacs de cereals al rebost i em vaig eixugar la suor de la cara amb un drap de llana, que amb el greixum havia agafat un to ocre, amb cura de no esborrar el carbó que dóna el característic color negre dels àrabs que m’impregna la faç.

A l’hora de sopar, ens hem assegut a taula amb grans porcions de xai sota el nas. Abans de tan sols provar-lo, aixeco la vista i observo els altres que, com sempre que sortim victoriosos, mengen com uns desesperats i no esperen el sermó de l’Assid, el Monstre, el capità més temible de tots els temps. El greix regalima pel terra. Avui les noies tindran més feina, encara que potser se’n salven i els hi ho ajornen per demà, ja que tenen cara de voler gresca i s’estaran fins molt tard bevent aiguardent i escridassant melodies malsonants fent uns galls terribles. En aquestes ocasions, al menys puc dormir tranquil·la, ens fan matinar i ens porten a cobert, cosa que per a mi no és cap càstig. És molt més agradable que inspirar l’olor de pixum i menjar passat i sentir les rates rossegar les cordes de les lliteres on pengem com ratpenats.

Aquest és un d’aquells dies en que has de somriure forçadament, fer veure que tens orgull de tothom i, de quan en quan, esclafir en un crit de goig perquè ningú desconfiï que trames algun pla independent. Em va costar molt ingressar entre aquests temeraris. Vaig ser força llesta, i espero continuar sent-ho i que tot surti bé, perquè les decisions que vaig haver de prendre per embarcar-me en una aventura salvatge i aconseguir trobar a qui havia perdut van fer que em trenqués el cap i aguantés nits en vela. Unir-me als enemics, de la mateixa sang que els que van segrestar el meu germà i se’l van emportar lluny, a la ciutat d’Alger, on espero que continuï viu. A conseqüència d’això, jo estic segrestant també a altres germans, a altra gent que sofreix també, fent mal havent sentit la mateixa ferida. Si pogués saber com acabar amb aquest joc sense pietat en el que pocs guanyen i tot està tan descompensat... Pensar tan sols en els pares, la Pineda i en Guifré, pobres comerciants, destrossats per la pèrdua dels seus dos únics fills en una mateixa setmana, i sofrint més invasions com la d’avui mateix.

Pel matí, l’Eudald s’havia d’encarregar de portar les merceries que arribaven al port i mentrestant, jo era a la tenda, saludant a tothom i assegurant la bona qualitat de tots els productes, des d’oli dels camps fins a teles de fil de seda de l’Orient. Havia passat ja una bona estona des de que el meu germà havia anat i no tornava. Em va estranyar però no em vaig preocupar gaire perquè solia trobar-se a gent pel camí, com a la senyora Casilda, la peixatera, o a la Morlana, la noia que li tenia el cor robat, encara que ell no ho volia admetre, i l’espiava des de darrere de les columnes del mercat mentre feia la compra i caminava amb passes elegants sobre el moll, ondejant els rossos cabells al vent. Era un noi simpàtic que sabia donar-li a la llengua però el temps passava i la mare em va demanar que anés a per ell. Vaig prendre embranzida i corrents vaig arribar fins a l’altra banda de la ciutat amb una mescla de preocupació i irritació. “Sempre que pot s’escapoleix del treball.”-vaig pensar.


No hi havia ningú a la plaça. Llavors va succeïr una preciosa casualitat. La Morlana va sortir de sota un carro i em va explicar que, feia una mitja hora, s’havien sentit crits i un vaixell havia ancorat. Ella era asseguda al moll i no va tenir temps de reaccionar, quan ja la tenien lligada i la portaven amb ells. De sobte, el meu germà havia aparegut i valerosament els la va prendre de les mans, la va deslligar i li va dir que corregués amb totes les seves forces, que no es preocupés per ell. Eren més grans, forts i musculats i el van llençar amb els altres presoners. Havien perdut una bella dama de la que haurien tret molt bon profit.