Ruler of Books Tag (Book-tag de La governant de llibres) - 2017

 Hola papallones de paper!

I benvingudes al regne màgic de les lletres, al Batec de les paraules!

Avui em fico al món dels BookTags (qüestionaris de llibres), molt famosos ja al món dels Booktubers i Bookbloggers. I sense més preàmbuls, comencem!

La governant de llibres (Ruler of Books Tag)

Per aquesta book-tag, m’haureu de perdonar, jo faré les preguntes i la reina Dàlia, que ens ha visitat avui, ens les respondrà. La reina Dàlia acaba de pujar al tron del Regne Blanc (o Central) i, encara que és en guerra amb els de les Quatre cardinals, ha pogut trobar un lloc entre tant aldarull per fer-nos aquest gran honor d’entrevistar-la.

1r- Quin llibre obligaria a llegir a tothom?

És probable que aquesta resposta variï amb el temps, perquè de ben segur trobaré llibres més imprescindibles que aquest però crec que és necessari mencionar-lo ja que és molt diferent a tot el que he llegit i té un missatge molt fort que ens fa plantejar fins on pot arribar la nostra avarícia i orgull. Es tracta de...

És un dels meus llibres preferits pels seus girs argumentals, l’ambientació fantàstica amb pinzellades subtils dels contes clàssics i molt bons personatges que se m’han quedat gravats, encara que també senti odi cap a uns altres... És una història agredolça molt mereixedora d’aquest requisit.

Bé, no us hi obligo (acabo de pujar al tron, m’heu de disculpar, encara no tinc l’hàbit de manar), però us el RECOMANO molt!

2n- Quin tipus de llibres aboliria?

Responc en general: si l’objectiu és vendre i no pensen en el què hi ha dins les pàgines, en la història i el contingut educatiu/que pot servir de referent,  més val que no publiquin el llibre. És a dir, tots aquells que siguin merament comercials, plens d’errades, sense cap revisió, o que vessin masclismes/qualsevol discriminació no es podran publicar al meu regne. Hauran de ser totalment humils, si volen una editorial que els publiqui, aquests "escriptors"!

3r-A quin autor contractaria perquè escrivís un llibre per a vostè?

L’autora que més m’ha sorprès en els girs de trama i que envolta els seus personatges de paisatges fantàstics, Laura Gallego. Per ara, a part de Finis Mundi, no m’ha decepcionat (és pel final i el protagonista).

M’agradaria que m’escrivís un llibre ambientat en un món ple de màgia i secrets, on hi haguessin personatges rodons i ben construïts: enigmàtics, divertits... Un repartiment variat. A més, m’agradaria aparèixer en la història, encara que tingués un paper secundari, em faria molta il·lusió. En resum, una història original, ben conduïda i amb molta força.

4t- Quin llibre baixaria al soterrani per fer espai per nous llibres?

Els llibres de Geronimo Stilton i companyia perquè en el seu moment no em van dir res i m’eren previsibles. Prefereixo apartar-los de la prestatgeria per col·locar-hi d’altres en lloc seu. Potser, fins i tot els intercanviaré, no em fan cap falta.

També hi baixaria La mosca perquè em va treure de les caselles i no el vaig gaudir gens.

5è- A quin il·lustrador de llibres li encarregaria que li fes un mural?

La portada del llibre El mar em va encantar des del primer moment en què la vaig veure, tant com la seva edició. M’encantaria que les parets del meu palau fossin pintades per Iratxe López.

Encara que també vaig adorar els dibuixos de Beatriz Tormo a La vida secreta de Rebecca Paradise. 

6è- Quina cara de personatge de llibre posaria a la moneda del seu regne, si no hi fos la seva?

És clar, coses de la política i el deure a la nació... Però tinc clar que, si pogués decidir, manaria forjar la cara del Petit Príncep en totes les monedes perquè és un crit a la imaginació, a no ser tan adults a vegades, ser una mica més part de la natura i fixar-nos en el que ens envolta, saber veure les coses des d’un altre punt de vista, estimar més enllà de prejudicis i ajudar a qui ho necessiti i no es trobi en condicions de fer quelcom per ell mateix... (Es queda sense alè.)

7è- A quin llibre li donaria el premi del Rei dels llibres 2016?

Tinc tres propostes, i no em puc decidir per una (riu).Un d’ells és El Petit Príncep, per la seva aparent senzillesa que amaga mil lliçons i allibera tendresa per totes bandes. És realment impressionant com et sorprèn i et desarma en cada paratge.

El segon és El diari d’Anne Frank, ple de veritat, força i molta saviesa per part d’una noia que es va veure tancada i privada de tot pel simple fet de la seva religió. Em van marcar molt les seves reflexions, a les que jo, amb la seva edat, no havia arribat a passar al paper de forma tan madura, i em va copsar molt tot el que viu i passa al seu voltant.

Per últim, Sueños de piedra pels seus personatges súper ben realitzats, la gran imaginació de les autores, totes i cadascuna de les escenes d’amor, la ploma brillant i la genialitat del món. Encara que la trama en algunes parts se’m feia lenta (quan els personatges es lamentaven, bàsicament, o exposaven els seus dubtes en un llarg i infinit monòleg interior), els personatges són imperdibles.

Això ha estat tot. Agraïm la presència a la reina Dàlia, per la seva paciència i les seves grans aportacions a la Zona bibliòfila.

Petons de nèctar de la vostra

Cal·líope