Com cada dia, m’he aixecat amb el vol de les gavines, amb
la dolça remor de l’aigua del mar i amb l’aroma salina que tant m’agrada.
D’una revolada, surto del llit i miro per la finestra.
M’està esperant un dia espectacular.
No hi ha ningú , a aquestes hores del matí, només alguns
pescadors endormiscats que segueixen aguantant amb l’esperança de pescar algun
peix per recompensar la seva dona preocupada.
Passejo per la riba, buscant més petxines per a la meva
col·lecció i, més tard, descobreixo un estel de colors desgastats sota la
sorra. Té un fil curt ple de nusos i està fet de canya de bambú i tela de cotó.
El netejo una mica i me l’emporto a casa, no està en
condicions d’enlairar-se però m’ha semblat curiós. He pensat que podria
emmarcar-lo i de sobte, subtilment, ha caigut un paper groguenc i doblegat de
l’interior del tub vertical.
L’he intentat llegir però l’idioma és antic, sembla
primitiu i tot, d’una altra civilització potser. L’antiguitat és incalculable
ja que els estels es van inventar a la Xina l’any 1.200 a.C.
Pensant i pensant he decidit enviar un missatge en una
ampolla. Hi diu això:
“Amics de la mar, estigueu alerta, potser hi ha missatges
i gent que es vol comunicar, i nosaltres estem ignorant-los i perdent moltes
meravelles de la vida. Estimeu-la i disfruteu-la!”
No arribarà gaire lluny i es probable que aquest misteri
no sigui mai rebel·lat però seguiré amb la il·lusió i l’esperança que a algú li
haurà arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí els teus pensaments!